Personatges il·lustres

Pere de Rovira                               (11-1143 a 1-1158)
Hug de Barcelona                               (1159 a 4-1162)
Hug Guifré                                         (5-1163 a 1166)
Arnau de Torroja                           (10-1166 a 3-1181)
Berenguer d’Avinyó                         (4-1181 a 3-1183)
Guiu de Selló                                   (4-1183 a 6-1183)
Ramon de Canet                            (11-1183 a 7-1185)
Girbert Eral                                    (10-1185 a 8-1189)
Ponç de Rigalt                                 (9-1189 a 2-1195)
Guerau de Caercí                                           (2-1196)
Arnau de Claramunt                       (4-1196 a 11-1196)
Ponç Menescal                                (12-1196 a 6-1199)
Arnau de Claramunt                        (8-1199 a 4-1200)
Ramon de Gurb                              (4-1200 a 11-1201)
Ponç de Rigalt                                  (4-1202 a 7-1206)
Pere de Montagut                             (7-1207 a 6-1212)
Guillem Cadell                                (10-1212 a 5-1213)
Guillem de Mont-rodon                    (1-1214 a 9-1218)
Guillem d’Azylac                              (2-1221 a 7-1223)
Ripert de Puig-guigó                                       (1-1224)
Folc de Montpisat                              (1224 a 12-1227)
Guillem Cadell                                    (3-229 a 6-1232)
Ramon Patot                                      (5-1233 a 4-1234)
Hug de Montllor                               (5-1234 a 4-1238)
Esteve de Bellmunt                          (6-1239 a 11-1239)
Ramon de Serra                                 (5-1240 a 6-1243)
Guillem de Cardona                          (1-1244 a 5-1252)
Hug de Joyheu                      (9-1254 a 6-1247; 3-1258)
Guillem de Montanyana                    (5-1258 a 2-1262)
Guillem de Pontons                            (3-1262 a 8-1266)
Arnau de Castellnou                           (3-1267 a 2-1278)
Pere de Montcada                             (4-1279 a 10-1282)
Berenguer de Santjust                        (4-1283 a 5-1290)
Berenguer de Cardona                       (6-1291 a 1-1307)
Ximen de Lenda                                    (9-1307 – 1312)


Arnau de Torroja (~1122 – 1184)

Nascut a Solsona cap al 1122, en el si d’una família de noble llinatge, era germà de l’arquebisbe Guillem de Torroja. Va participar activament en l’host comtal en les campanyes de conquesta de les ciutats musulmanes de Tortosa (1148) i Lleida (1149), encapçalades pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Arran de la seva participació, ingressa a l’orde.

Entre 1161 i 1165, Arnau viatjava a Terra Santa i segurament participava en les principals campanyes militars on els templers van participar: l’any 1163, en l’expedició d’Egipte, encapçalada pel rei de Jerusalem Amalric I, així com en l’ajuda a Antioquia.

Entre els anys 1166 i 1181, Arnau de Torroja torna de Palestina i ja és sol·licitat per ocupar el càrrec de mestre provincial al Regne d’Aragó, Catalunya i el comtat de Provença.

L’any 1181 torna a Terra Santa per succeir el gran mestre de l’orde Eudes de Saint-Amand, mort en captivitat a Damasc. La seva etapa de govern està marcada per les tenses relacions existents entre templers i hospitalers. Arnau de Torroja accepta la mediació del papa Luci III i de Balduí IV per posar fi a aquest contenciós. El 1184, la situació política degenerava encara més, quan Renaud de Châtillon, ajudat pels templers i els hospitalers, assola, per decisió pròpia, els territoris musulmans de Transjordània. Arnau de Torroja donarà proves d’una gran sagacitat política quan negocia una treva amb Saladí, que està decidit a venjar les incursions de Reinaud de Châtillon.

Davant del poder militar que aconsegueix reunir Saladí, en la seva política d’unitat del món musulmà, l’any 1184, Arnau de Torroja i el gran mestre de Sant Joan de l’Hospital cerquen a Europa el suport del Vaticà i dels reis europeus per encapçalar una nova croada que permeti reforçar els regnes llatins. Durant aquest viatge, el mestre Arnau cau malalt i mor a Verona el 30 de setembre de 1184.


Guillem de Mont-rodon (~1165 – 1225)

Va néixer al casal de Mont-rodon de Taradell (Osona) cap a l’any 1165 i pertanyia al llinatge dels Mont-rodon. El 1203 va ingressar a l’orde del Temple i, entre els anys 1207 i 1211, va ser comanador de Gardeny. Posteriorment, entre els anys 1214 i 1217, va ocupar el càrrec de mestre provincial del Regne d’Aragó, Catalunya i el comtat de Provença.

Va lluitar al servei del rei Pere II d’Aragó a la batalla de Las Navas de Tolosa i a la batalla de Muret, on va morir el rei Pere. Després de la mort del rei, va anar a Roma per reclamar al papa Innocenci III la restitució de l’infant Jaume, que estava retingut per Simó IV de Montfort. L’any 1214 es va sotmetre al llegat papal Pietro di Benevento i, seguint les disposicions del testament de la mare de l’infant Jaume I d’Aragó, el papa Innocenci III va alliberar el jove rei i el va lliurar a l’orde del Temple, i llavors Guillem de Mont-rodon va esdevenir el seu educador i protector al castell templer de Montsó. Allí va restar l’infant Jaume dels 6 als 9 anys, fins que el 1217 un grup de nobles aragonesos i catalans en van demanar la seva sortida. El 1220 va ser nomenat pel rei Jaume I procurador general de les rendes reials a Catalunya i el rei el va elogiar en la seva crònica per la seva lleialtat.


Guillem de Cardona (1239-1270)

Era el tercer fill del vescomte Guillem de Cardona i de Geralda de Jorba. El seu pare havia estat conseller per Catalunya en la minoria d’edat de Jaume I.

Va ingressar a l’orde quan era jove i entre els anys 1239 i 1243 es va convertir en comanador de Gardeny. Durant aquests anys (1238-1241), actuaria també com a lloctinent del mestre provincial. Entre els anys 1244 i 1252 va ocupar el càrrec de mestre provincial i va tenir un paper capdal com a assessor del rei Jaume I en la campanya de conquesta de terres valencianes.

L’any 1252-1253, va traslladar-se a Terra Santa i va participar en la defensa de la ciutat de Trípoli contra les tropes del sultà Qualawun. En tornar de Terra Santa, va ser nomenat comanador de Miravet (1255-1258).

A la seva mort, l’any 1270, els templers van reclamar a la canònica de Sant Vicenç de Cardona, panteó familiar dels Cardona, el cos del difunt Guillem, que va haver de ser desenterrat i dut a la Casa de Gardeny des de Cardona, on va rebre nova sepultura com a frare templer.