Personatges il·lustres del castell de Peníscola

Benet XIII

Benet XIIINascut Pero Martines de Luna (Illueca, case Saragossa, visit this 1328 – Peníscola, Castelló, 1423), més conegut amb l’apel·latiu de Papa Luna, papa en l’obediència d’Avinyó, cardenal des del desembre de 1375.
Nascut a Illueca, un poble de Saragossa dins del Regne d’Aragó, era membre dels Luna, una de les principals famílies aragoneses, emparentada amb arquebisbes i reis. Va ser dedicat a l’església, com era tradició amb els segons fills de la casa de Luna. Va estudiar lleis a la Universitat de Montpeller, on més tard va ser professor de dret canònic.

Nomenat cardenal pel papa Gregori XI en els turbulents anys de la seu d’Avinyó, que va acompanyar el pontífex quan, a instàncies de santa Caterina de Siena, aquest se’n va anar a Roma. El papa Gregori XI va morir durant els preparatius del seu retorn a Avinyó, mentre fugia dels conflictes i revoltes a Roma.

Obligats pel poble de Roma, que va irrompre en el conclave tirant una porta i va amenaçar de tallar-los el cap, la majoria dels cardenals van votar el futur Urbà VI. Després de l’arribada de la resta de cardenals que no havien pogut arribar a Roma a temps, es va consultar Pero de Luna sobre la legitimitat del conclave i amb les dades aportades canònicament es va entendre que no havia estat legal, perquè s’havia votat, no per convicció, sinó per por. Es va escollir Climent VII, que va tornar a Avinyó. Pero de Luna va ser llegat d’aquest pontífex durant 16 anys.

Quan va morir Climent VII (1394), Pero de Luna va ser escollit pontífex per 20 vots dels 21 totals, i va prendre el nom de Benet XIII. França es va oposar a aquest papa, que no era tan influenciable i que, a més, era súbdit de la corona d’Aragó. Se’l va pressionar perquè hi renunciés, però s’hi va negar al·legant un dany irreparable a l’Església. Curiosament, aquesta actitud seva seria la que la història recordaria, i d’aquí va sorgir la dita popular: “Tretze són tretze.”

Malgrat que en un moment concret hi va haver tres papes simultàniament (Joan XXII, Gregori XII i ell), Benet sempre va adduir que el seu papat era el vàlid, atès que ell era l’únic papa que havia estat escollit cardenal abans que es produís el Cisma d’Occident i, per tant, l’únic realment legítim. Però, finalment, les tesis conciliaristes, que defensaven que el concili era superior al papa, van triomfar i van ser deposats en el Concili de Constanza, juntament amb ell, els papes d’Avinyó i Roma, i va quedar, per tant, Martí V com a pontífex únic a Roma. Martí V va enviar a Espanya un legat amb la missió d’enverinar Pero de Luna, però no va tenir èxit. Pero Martines de Luna va morir el 1423, als 96 anys, a Peníscola, on havia traslladat la seu papal, a l’antic castell de l’orde del Temple.

Castell de PeníscolaDesprés d’això, els seus cardenals van escollir el seu successor, Gil Sánchez-Muñoz, que va prendre el nom de Climent VIII, últim Papa de l’obediència d’Avinyó, al Saló del Conclave del castell de Peníscola, lloc on va residir fins que va abdicar en Martí V, que es va produir a Sant Mateu, al Maestrat castellonenc, el 26 de juliol de 1429, principalment per les pressions polítiques del rei de la corona d’Aragó, Alfons V, immers en la conquesta del Regne de Nàpols. Amb aquesta abdicació es considera que el cisma va finalitzar.


Berenguer de Cardona

Gran mestre de l’orde del Temple a la corona d’Aragó, promotor del castell de Peníscola, del qual va dirigir personalment les obres.

 

Arnau de Banyuls

Primer comanador de la comanda templera de Peníscola.