Personatges il·lustres del castell de Gardeny

Els comanadors

Mestres provincials

Guillem de Mont-rodon (c. 1206 – 1212)
Ramon de Serra (1223 – 1228)
Guillem de Cardona (1239 – 1243).

 

Lloctinents

El nomenament d’aquest responsable requeia generalment en els comanadors que regien les cases més importants de l’orde a la circumscripció, nurse com ara Gardeny, discount Miravet i Montsó, information pills a més de les de Barberà, Horta i Novillas:
Pere de Cartellà (1151)
Ramon Berenguer (c. 1212 – 1215, l. 1213 – 1215)
Bernat de Claret (c. 1199 – 1200, 1203 – 1206, 1215 – 1216, l. 1216)
Guillem de Cardona (c. 1239 – 1243, l. 1238 – 1241)
Bernat d’Altarriba (c. 1245, 1249 – 1251, 1260 – 1261, 1268 – 1269, l. 1249 i 1257)
Jaume de Timor (l. c. 1252 – 1254, l. 1253).


Pere de Cartellà

Provinent d’una família de cavallers de terres gironines, consta com el primer comanador de Gardeny des del gener de 1156 amb el títol de mestre de Gardeny, tot i que ja apareix des de l’agost de 1151 al capdavant d’un reduït grup de frares que desenvolupen diverses actuacions al terme de Lleida, Castelldans i Balaguer; és a dir, en territoris que serien administrats des de la futura comanda de Gardeny.

L’octubre del 1152 es produeix la primera actuació des del castell i sobre la ciutat de Lleida —l’establiment d’unes cases— en què consten el mestre provincial fra Pere de Rovira, fra Galceran de Pinós, el mateix Cartellà i fra Bertran d’Olost.

El 1154, torna a aparèixer signant en la concòrdia del bisbe Guillem Pere de Ravidats i fra Pere de Rovira, relativa als drets de la Seu de Lleida sobre les terres dels templers de Montsó i Gardeny.

Com a cap de la comanda, ostenta una diversa successió de títols, tot i que és evident que fra Pere de Cartellà és el cap de la comunitat templera a Lleida o Corbins des de 1151.

No li és donat un títol fix, sinó que canvia, bé pel caprici de l’escrivà o perquè entre els mateixos templers catalans no hi ha encara una denominació clara per al cap d’una comanda: Mestre de Gaeny, Magister domo Gardeni, Comendator de Garden…

Un cop acabat el seu treball com a comanador de Gardeny, fra Pere de Cartellà continua servint la mateixa casa amb el següent comanador: fra Aimeric de Torrelles.

L’últim document en què apareix correspon al desembre de 1165, sempre en segon lloc, després de fra Aimeric, cosa que fa suposar que devia complir la funció de lloctinent o ocupar el càrrec que més endavant s’anomenaria subpreceptor.


Aimeric de Torrelles (II, 1164 – II, 1176)

És esmentat rere el mestre provincial en la donació que va fer Guillem de Sadaó d’una torre a Fontanet (1155).


Bernat de Cornellà (XI, 1175 – XII, 1175 i V, 1176)


Ramon de Concabella (VI, 1176 – I, 1177)

És el primer comanador sobre el qual hi ha una àmplia informació pel que fa a la seva vida abans d’ingressar a l’orde templer. Era un cavaller que com a vassall de Ramon II de Torroja havia rebut un alou a Barbens.

El 1165, es va convertir en donat al Temple i hi va lliurar, després de la seva mort, el seu cavall i les seves armes, així com la meitat de la seva honor de Barbens que tenia per Ramon de Torroja i Ramon de Butsènit, i un home que tenia sota la seva senyoria a Montlleó.

Tant el mestre provincial fra Hug Gaufred com el comanador fra Aimeric de Torrelles el reben com a frare seu i amic i li donen cabuda en tots els beneficis de la casa; és a dir, que tot i no haver esdevingut encara frare templer ja el consideren un dels seus. Tenia una muller anomenada Anglesa, una filla i dos fills.

El 1175, esdevé preceptor de Gardeny, càrrec en què no durarà més de mig any.

 

Mir de la Trila (I, 1177 – II, 1177)

Era un dels petits cavallers que gaudien de possessions alodials a Barbens gràcies a la generositat dels magnats participants en les conquestes.

Entre el juny de 1176 i el gener de 1177, actua com a preceptor de Barbens. S’ha de recordar que, al segle XII, els preceptors o comanadors de Barbens i Corbins eren considerats els veritables administradors dependents de la casa mare de Gardeny i del seu comanador.

El 28 de gener de 1178, actua com a testimoni en una venda d’una terra al puig de Gardeny, en què figura el primer de tots els frares de Gardeny i en què és nomenat comanador quatre dies més tard.


Pere Utxor (II, III 1178)

Pere de Colonges (V, 1178 – III, 1180)

Bernat d’Albespí (V, 1180 – XI, 1185)

Bezo (V, 1186 – 1189)

Bernat de Claret (II, 1190 – II, 1195), (VIII, 1199 – VI, 1200), (IX, 1203 – III, 1206), (V, 1215 – XI, 1216)

Pere d’Aguda (II, 1196), (V-X, 1198), (VIII, 1200)

Bernat de Seró (IV, 1196 – IV 1197)

Guillem Amil (IV, 1201 – V, 1203)

Guillem de Mont-rodon (VIII, 1206 – II, 1212)

Ramon Berenguer d’Ager (III, 1212 – II, 1215, amb Montsó), (V, 1255 – III, 1260, amb Corbins), (IX, 1261 – III, 1262)

Gerard de Castellnou (XII, 1216 – IX, 1221)

Ramon de Cervera (XII, 1222 – VI, 1223)

Ramon de Serra (X, 1223 – II, 1228)

Jordà de Peralta (III, 1228 – I, 1230)

Rigalt de Roca (III-IV, 1230)

Guillem de Monte (VII, 1231 – XII, 1233)

Pere de Campfet (XII, 1233 – I, 1239)

 

 Guillem de Cardona (1239 – 1270)

Era el tercer fill del vescomte Guillem de Cardona (n. 1168, † 1227) i de Geralda de Jorba (n. 1170, † 17 de febrer del 1196). Va ser conseller per Catalunya en la minoria d’edat de Jaume I. Tenia el seu palau a Lleida, a la Suda.

Des del juny de 1239 fins al març de 1243, va ser comanador de Gardeny. Des de l’octubre de 1238 fins al juliol de 1241, lloctinent del mestre provincial. Durant la conquesta de València, des del gener de 1244 fins al maig de 1252, mestre provincial.

L’any 1252-1253, es va traslladar a Terra Santa i va participar en la defensa de la ciutat de Trípoli contra les tropes del sultà Qualawun. Tornant de Terra Santa, va ser nomenat comanador de Miravet (març 1255 – març 1258).

Després de la seva mort, l’any 1270, els templers van reclamar a la canònica de Sant Vicenç de Cardona, panteó familiar dels Cardona, el cos del difunt Guillem, que va haver de ser desenterrat i dut a la Casa de Gardeny des de Cardona, on va rebre sepultura de nou com a frare templer.


Pere Jiménez (V-VIII, 1243)

Ponç d’Oltrera (I-V, 1244)

Bernat d’Altarriba (V-XI, 1245), (IX, 1249 – III, 1251), (VII, 1260 – II, 1261), (V, 1268 – IX, 1269)

Guillem d’Anglesola (II, 1246 – I, 1247)

Guillem de Tort (X, 1247 – IV, 1249)

Guillem d’Alcalà (IX, 1251 – II, 1252), (X, 1254)

Jaume de Timor (III, 1252 – VIII, 1254)

Pere de Queralt (IV, 1265 – II, 1267; IX 1267)

Arnau de Timor (IX, 1269 – II, 1271), (V-XI, 1292)

Ramon de Baco (VIII, 1271), (V, 1272 – IV, 1274)

Guillem de Miravet (VII, 1274 – IV, 1284)

Pere de Tous (V, 1284 – IV, 1286)

Bernat de Montoliu (IV, 1286 – III, 1290)

Pere de Villalba (III, 1290 – III, 1292)

Ramon Oliver (VIII, 1294 – III, 1297)

Pere de Villalba (V, 1297 – II, 1298)

Arnau de Torroella (V, 1298 – X, 1301)

Arnau de Banyuls (1307)