La ruta

Mapa antic dels castells

Els castells: Montsó, Gardeny, Miravet, Tortosa i Peníscola

Domus Templi (les cases del Temple) vol oferir al visitant la possibilitat de conèixer in situ la petjada dels templers a la corona d’Aragó.

Es tracta d’un patrimoni arquitectònic i històric de gran interès que discorre, bàsicament, per l’escenari dels segles XII i XIII, en aquells territoris on es va fixar la frontera entre el món cristià i el musulmà. Un espai de croada que afectava, sobretot, les riberes baixes de les conques del Cinca, del Segre i de l’Ebre.

En aquests territoris, els templers van arribar a articular grans dominis feudals, que eren administrats des dels principals centres de gestió o comandes com les de Montsó, Gardeny, Miravet, Tortosa i Peníscola.

Castells, convents, torres, masos, esglésies i conjunts urbans construïts en els seus dominis, que en gran part han arribat fins als nostres dies, són presents al llarg de tota la ruta i són el millor testimoni per reconèixer la forma de vida dels templers de la corona d’Aragó. L’orde del Temple va ser fundat a Jerusalem l’any 1120 i va erigir la seu a l’espai identificat aleshores com l’antic temple de Salomó. La seva missió primigènia va ser protegir els camins per on circulaven els pelegrins cristians que anaven a Terra Santa. Però aviat es van convertir en la principal força militar que mantenia el fràgil equilibri dels regnes croats d’Orient.

Indumentària templera

El 1129, l’Església europea va reconèixer, en el Concili de Troyes, el nou orde, que comptava amb el suport intel·lectual de l’influent abat cistercenc Bernat de Claravall. Així, el papa Innocenci II va dotar els templers dels privilegis necessaris més importants i, el 1147, Eugeni III els va concedir l’hàbit distintiu amb la capa blanca i la creu vermella.

Des del principi, va ser molt ben acollit a Occident, on es van alçar nombroses comandes per administrar els enormes beneficis rebuts. Fins a la seva dissolució, el 1314, per Climent V, el Temple va crear una estructura de quasi 1.000 castells, preceptories i cases subsidiàries, els exemples de les quals encara es poden trobar en gairebé tots els països de l’Occident cristià i bona part del Pròxim Orient.

Comandes templeres de la corona d'Aragó

Comandes templeres de la corona d’Aragó, extret de ‘La fi dels templers catalans’, J. M. Sans i Travé.

Els templers es van establir a la corona d’Aragó cap al 1130. L’orde va rebre de tots els estaments i d’arreu beneficis i privilegis de tota mena. L’actitud generosa dels sobirans i, sobretot, l’habilitat política de Ramon Berenguer IV van aconseguir la vinculació dels templers a la conquesta cristiana.

Aquests van participar en les principals campanyes militars dels segles XII i XIII, que van suposar l’expansió territorial de la corona. L’orde va rebre a canvi nombroses donacions que li van permetre articular grans dominis feudals, administrats des d’imponents fortaleses, que constituïen les seus de les principals comandes de la corona d’Aragó.

Quan, el 1307, el papa va ordenar la detenció dels templers, aquelles fortaleses van oposar una tenaç resistència, especialment Miravet, Castellot i Montsó, que van ser preses després d’un llarg setge.