La croada contra els musulmans

Vista de Tortosa des del castell de la SudaAnys 1147-1148: conquestes de Tortosa i Lleida. En els dos casos van rebre la part estipulada al document de constitució escrit a Girona el 1143. En el cas de Tortosa, medical i a través de les seves conegudes estratègies financeres, viagra sale van acabar sent els senyors de la ciutat i els seus termes quan el rei els va cedir la seva part (més la que van comprar als genovesos) a finals del segle XII. De la conquesta de Lleida, van heretar Gardeny (una de les places més importants) i el castell de Corbins, a més de nombrosos pobles.

A tot això s’hi van afegir nombroses donacions de particulars que volien rebre els privilegis espirituals de l’orde davant de la mort o bé la seva protecció en cas de pelegrinatge.

Castell de MiravetAgost de 1153: conquesta de Miravet. Sis anys després de les conquestes de Tortosa i de Lleida, es produeix el final definitiu de l’addició del sud de Catalunya a la corona aragonesa. Miravet, emplaçament que protegeix la porta definitiva de l’Ebre, que s’encaixona entre muntanyes, era la plaça més forta del món musulmà a la zona. Allà els àrabs disposaven d’un ribât —d’aquí el nom de M’râbit— per defensar la plaça sense rendir-se mai. Aquesta conquesta la van dirigir els templers en persona, com s’expressa en les cartes que l’últim comanador del castell va dirigir a Climent V. Miravet era el territori clau que permetria als templers dominar tot l’Ebre català, des de Mequinensa fins al mar.

Amb aquest objectiu, no van dubtar a possessionar els castells, les viles i els termes d’Ascó, Horta i Riba-roja, i tots els pobles que en depenien. Ho van aconseguir per mitjà d’intercanvis (per exemple, la part corresponent a la conquesta del cantó d’Ademús, en el cas d’Ascó) i com a compensació per préstecs a la reialesa (en el cas d’Horta i de Riba-roja).

Si hi sumem la resta de possessions a la conca del castell de Barberà, al Tarragonès, i a la resta de comarques, podem dir, sense temor a equivocar-nos, que les terres de l’orde del Temple a finals del segle XII abraçaven gairebé la meitat de l’actual província de Tarragona. Les seves possessions a la resta del territori, sense ser tan abundants, eren igualment considerables.

Els templers van protegir el rei Alfons I —el fill de Peronella d’Aragó i Ramon Berenguer IV— durant la seva minoria d’edat. El comte conquistador havia mort el 1162. La seva participació en la batalla de Las Navas de Tolosa, el 1212, juntament amb el rei Pere II d’Aragó, està fora de tot dubte.

Castell de MiravetLa seva intervenció com a congregació espiritual i militar integradora en el món de l’època va tenir lloc en un altre moment crucial en la història del regne: després del desastre de Muret (1213), on el rei Pere II va morir defensant els interessos dels seus vassalls llenguadocians, molts dels quals eren càtars. Els templers no van participar en aquesta croada. La seva fidelitat estava dividida entre el seu rei i el seu papa, ni més ni menys que Innocenci III, aquell que no dubtava a declarar-se templer.

En aquell moment especial, els templers catalans van tornar a oferir les garanties d’equitat i saviesa política que la situació requeria: van acollir el petit hereu per ordre del papa i van ensenyar a ser un cavaller —un templer— el rei més gran: Jaume I.

Durant aquesta etapa (de 1180 a 1232), els templers de la corona d’Aragó van aportar a l’orde –en moments molt difícils– tres dels seus millors mestres: Arnau de Torroja, Gilbert d’Erill i Pere de Montagut, tots herois de les campanyes a Hispània.

Els templers de Jaume I van dirigir, van planejar i van executar bona part de la conquesta de Mallorca. Com a prova, tenim la donació del principal castell de l’illa —l’Almudaina—, la tercera part de la ciutat de Palma, 580 cavalleries (porcions de terra suficients per a un cavaller i la seva família), forns, molins, i fins i tot un port en exclusiva, en mans de Bernat de Campans, lloctinent del mestre i comanador de Miravet.

La conquesta de Menorca va ser encomanada pel monarca a Ramon de Serra, un templer que més tard seria mestre provincial.

La conquesta del Regne de València va seguir un procés similar pel que fa a la intervenció dels nostres cavallers: el rei Jaume va posar la donació de bona part de la ciutat en mans de Guillem de Cardona, comanador de Miravet i més tard, mestre provincial.

Cap a 1252, Sant Lluís, rei de França i director de la cinquena croada, va manar expulsar de Terra Santa el mariscal del Temple Hug de Joyheu, per haver dirigit uns pactes amb el sultà de Damasc —pràctica habitual en les croades— sense el seu coneixement. Els templers d’Aragó i Catalunya van acollir Hug de Joyheu i el van nomenar mestre provincial.

El 1265, el rei Jaume I va enviar els seus exèrcits contra el Regne de Múrcia, que s’havia revoltat. La campanya victoriosa la va dirigir Pere de Queralt, mariscal del Temple a Aragó. Jaume I va poder tornar així el Regne de Múrcia el seu gendre Alfons el Savi de Castella. Els templers van adquirir en aquesta campanya Caravaca, drets sobre Jerez de los Caballeros i el castell àrab de Múrcia, on van erigir una capella dedicada a la seva verge: la Mare de Déu de Gràcia, la mateixa a la qual havien dedicat, un segle abans, el seu castell emblemàtic: Miravet.

Durant el regnat de Pere el Gran, fill de Jaume I, els templers van portar a terme altres gestes: la derrota dels francesos a Nicoretta (després de la guerra de Sicília), dirigida també per Pere de Queralt.

El 1285, el papa angeví va excomunicar el regne (pels fets de Sicília) i va ordenar una croada contra Catalunya, dirigida per Felip Hardi (pare de Felip el Bell). En aquesta ocasió, els templers d’Aragó i Catalunya, dirigits per Berenguer de Santjust (que va ser l’últim comanador de Miravet), van protegir el regne contra els invasors, malgrat que aquests hi havien anat per lluitar contra la corona aragonesa en nom del mateix papa. D’aquesta manera, els templers van salvar el rei i la seva terra, una vegada més.

El 1307, davant els fets contraris a l’orde i les actuacions del rei de França, juntament amb el papa Climent V, el procés contra els templers de la corona d’Aragó va ser ordenat per Jaume II. A partir del desembre del 1307 tots els castells templers van ser llocs i capitulacions. El castell de Miravet va resistir durant dotze llargs mesos i va determinar el final decisiu i definitiu de l’orde. Però els cavallers que van resistir no van tenir el mateix fi que a França, sinó que van ser absolts i ben remunerats amb una alta pensió anual per a tota la vida. No cal dir que tots pertanyien a la més alta noblesa.