Història del castell de Miravet

Castell de MiravetLa primera ocupació documentada del castell de Miravet és del s. II aC, amb els ibers, i després hi ha restes d’un castrum romà. A partir de l’any 711 comença l’ocupació musulmana d’aquestes terres i són ells els que estableixen una fortificació o hisn d’època califal.

Al s. XII, el comte rei Ramon Berenguer IV, amb l’ajuda dels templers, reconquista aquestes terres; primer Tortosa, el 1148, i després Miravet, el 1153, i és el 24 d’agost d’aquest any que el comte cedeix als templers el castell i les terres del voltant (castells i termes de Gandesa, Corbera, Batea, Bot, el Pinell, Rasquera, Benissanet, Algars; és a dir, bona part de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta). Cal destacar que des del castell hi ha un control absolut de les terres del voltant, i sobretot del riu, que en aquells moments era molt important, ja que unia la mar Mediterrània amb la Península ibèrica, per la qual cosa controlar i dominar aquest enclavament era molt crucial.

Castell de MiravetSón els templers els que construeixen les estances per poder residir al castell, i també totes les mesures de control i protecció. Durant el segle i mig que els templers van dominar aquestes terres hi van conviure tres cultures: la musulmana, la cristiana i la jueva. També van establir costums i lleis, que més tard els hospitalers van compilar en un codi o Llibre dels costums de Miravet, redactat en català el 1319 i aprovat per capítol general de l’orde de Sant Joan a Gandesa.

El castell de Miravet va ser, a finals de s. XIII, la seu del mestre provincial. No era una elecció a l’atzar, aquest castell era una fortalesa inexpugnable i com que era a la vora del riu els permetia estar en contacte amb el nord (Aragó) i el sud (Tortosa) i, a més, era a la mateixa distància de les comandes del Rosselló, d’Aragó, de València i de Catalunya. El 1307 Jaume II dóna ordre d’arrestar tots els templers de Catalunya i de confiscar-los les possessions. A poc a poc van caient totes les fortaleses, fins que arriben a Miravet, on s’adonen que els templers es fan forts al castell i es produeix un setge que dura un any. A mitjan desembre de 1308, els últims templers lliuren el castell i ells mateixos als oficials reials. Això va significar la fi de l’orde del Temple i la caiguda d’una de les cases més importants de la corona catalanoaragonesa.

Castell de MiravetAmb la dissolució del Temple, el castell i les terres passen a mans de l’orde de l’Hospital fins al 1835, que amb la desamortització de Mendizábal passa a mans privades. Del s. XV al XIX, el castell es veu afectat per set guerres i dos intents de demolició: entre 1462 i 1472, durant la guerra de Joan II i els partidaris de la Generalitat, el castell és ocupat tant per uns com per altres. L’any 1609, els moriscos són expulsats d’aquestes terres. La població de Miravet es veu greument afectada i els hospitalers han d’adoptar mesures de repoblació. Durant la guerra dels Segadors, entre 1640 i 1652, el castell torna a ser ocupat per les dues forces. El 1707, amb la guerra de Successió entre l’arxiduc Carles i Felip de Borbó, el castell és conquerit pels filipistes. Del s. XVII al XIX, el castell s’adequa a les ocupacions militars que sofreix i s’adapta als usos d’artilleria. No és fins que arriba la pólvora que la fortalesa es destrueix. Entre 1833 i 1876, es produeixen tres guerres carlines i el castell és ocupat tant pels liberals com pels carlins. El 1938, amb la Guerra Civil, el castell torna a ser ocupat per tots dos bàndols.

Castell de MiravetEl control i domini d’aquesta fortalesa al llarg dels segles ha estat una constant, i quan ens trobem dalt de la terrassa comprenem el lloc tan estratègic que ocupa aquesta magnífica construcció.

El 1990, el castell se cedeix a la Generalitat de Catalunya, que el declara bé cultural d’interès nacional i l’obre al públic al juliol de 1994, després d’obres d’excavació i restauració.