Història del castell de Gardeny

Castell de GardenyA Lleida, click arran de la seva participació en la campanya de conquesta de la ciutat musulmana, la milícia templera rebria en compensació nombroses donacions comtals. D’altra banda, gran part de la noblesa militar que va participar en el setge es vincularia espiritualment a l’orde i el dotaria d’un important patrimoni.

Aviat, el mestre provincial es veuria amb la necessitat de crear una nova Domus per tal de gestionar aquest important patrimoni i fundaria la Casa de Gardeny: l’any 1156, el seu procurador, fra Pere de Cartellà, esdevenia el seu nou comanador. Una casa que, malgrat que no era la seu habitual del mestre provincial, rebria un gran impuls i tindria un paper molt rellevant en la política templera a la corona; aquesta comanda estava ubicada en una de les principals ciutats de la corona, seu habitual de la casa reial.

Castell de GardenyPer aquest motiu, Gardeny, amb un important patrimoni que s’estenia més enllà de l’àmbit local i una comunitat que a principis del segle XIII passava de la vintena de frares, esdevindria seu freqüent del lloctinent del mestre, Casa de Dipòsits, que acolliria part del tresor reial i seria lloc de celebració d’importants concilis provincials. En un d’aquests, l’any 1294, hi va ser present el darrer mestre de l’orde, Jacques de Molay, que pocs anys després seria sentenciat a morir a la foguera vora el riu Sena, a París.

L’estiu de l’any 1305, l’occità Esquin de Floriau, expulsat de l’orde feia quatre anys i empresonat per diversos crims, va comparèixer precisament a Lleida per entrevistar-se amb el rei Jaume II i exposar-li una sèrie de denúncies i acusacions contra l’orde. Davant la indiferència del monarca català, Esquin va partir cap a França per exposar el mateix al rei Felip IV, que va prestar-li una especial atenció.

Feia anys que el monarca francès mirava d’annexionar l’orde als seus interessos particulars, però els seus intents van fracassar. Va ser arran d’aquestes acusacions que Felip IV va iniciar una campanya de desacreditació contra l’orde, comptant amb la complicitat del papa Climent IV. La finalitat: l’abolició de l’orde i l’annexió dels seus béns.

Així doncs, s’inicia un procés prou conegut d’empresonament i interrogatoris als frares templers arreu d’Europa. La corona d’Aragó no en quedaria exempta, i Gardeny va ser un dels llocs on, en una segona fase del procés, es van interrogar sota tortura un nombre important de frares.

Malgrat que els templers de la corona van ser exculpats, l’any 1312, el papa Climent V emetia una butlla Vox in excelso en què s’abolia definitivament l’orde i, a la corona, els seus béns immobles passaven a mans dels hospitalers.

Els antics frares quedarien sota la seva custòdia i rebrien una pensió. En el cas de Gardeny, l’orde de l’Hospital (Priorat de Catalunya) s’encarregava de cobrir pensions dels antics templers que hi romanien: l’any 1319, se’n comptabilitzen 11, i estaven encapçalats per la figura de l’antic comanador de Montsó, Berenguer de Bellvís. Anys abans, el 1314, l’arquebisbe de Tarragona enviava una carta a Jaume II en què li comentava l’actitud de Berenguer de Bellvís, antic comanador de Monzón, i d’altres antics frares templers que vivien a Gardeny amb una concubina, situació que va provocar l’escàndol dels fidels del voltant, que, per aquesta raó, havien deixat d’anar a visitar la capella de Santa Maria, on abans havien acudit amb molta devoció.

En altres casos, se’n van a donar serveis a altres llocs. Així, l’antic comanador de Corbins, fra Bernat de Fonts, va oferir els seus serveis al rei de Tunis, de manera que, el 1313, va aparèixer a Barcelona com a ambaixador d’aquest monarca.