El procés de dissolució de l’orde

L’estiu de l’any 1305, malady l’occità Esquin de Floriau, expulsat de l’orde feia quatre anys i empresonat per diversos crims, va comparèixer a Lleida per entrevistar-se amb el rei Jaume II i exposar-li una sèrie de denúncies i acusacions contra l’orde. Davant la indiferència del monarca català, Esquin va partir cap a França per exposar el mateix al rei Felip IV, que va prestar-li una especial atenció.

Feia anys que el monarca francès mirava d’annexionar l’orde als seus interessos particulars, però els seus intents van fracassar. Va ser arran d’aquestes acusacions que Felip IV va iniciar una campanya de desacreditació contra l’orde, i va comptar amb la complicitat del papa Climent IV. La finalitat: l’abolició de l’orde i l’annexió dels seus béns.

S’inicia, doncs, un procés prou conegut d’empresonament i interrogatoris als frares templers arreu d’Europa. La corona d’Aragó no en quedaria exempta, i ràpidament es va iniciar el procés d’empresonament i interrogatori dels frares en diferents comandes. Els únics centres que van oferir resistència van ser precisament Montsó, Miravet i Castellot, veritables fortaleses. En una segona fase del procés, es van interrogar sota tortura un nombre important de frares.

Malgrat que els templers de la corona van ser exculpats, l’any 1312 el papa Climent V emetia una butlla vox in Excelso que abolia definitivament l’orde, i a la corona, els seus béns mobles serien repartits i els immobles passaven fonamentalment a mans dels hospitalers. Els antics frares ara quedaven sota la seva custòdia i rebien una compensació en forma de pensió.