Curiositats del castell de Tortosa

El castell de la Suda i la comanda tortosina

La Suda es nodria d’aigua de l’Ebre mitjançant una sínia instal·lada al pou. L’aparell que extreia les aigües es va conservar fins a la Guerra Civil.

Castell de la SudaLa fortalesa ofereix una vista privilegiada dels cinc arcs cistercencs del dormitori de les monges del monestir de Santa Clara, stuff que havia estat templer, viagra 40mg i de la jueria de Remolins, que el Temple tenia sota la seva protecció. L’orde va organitzar la comanda el 1148, any de la conquesta de Tortosa, en va adquirir la part dels genovesos el 1153 i va ampliar el seu domini el 1181, en rebre’n en donació la part de la corona. Així, a finals del segle XII, administrava la Suda i tenia el senyoriu de la ciutat i el seu terme.

Llavors, la comanda presidia les terres més riques de la corona d’Aragó. Jaume II, el 1294, els va permutar Tortosa per Peníscola i la seva demarcació, a la qual van afegir el castell d’Alcalà de Xivert i Culla. En dissoldre’s l’orde, el 1314, el domini que exercien aquí va passar a mans del bisbe dertosenc.


La taifa de Tortosa

Dissolt el califat, Alí ben Moxèbit o Mutgeid, l’any 1022-23, es va proclamar emir i senyor de Tortosa. És el precursor dels reis de Taifa i amb ell, conegut com Abul Jisusd o pare de l’exèrcit, va renéixer la Tortosa autònoma i lliure. El primer rei va ser Nàbil (1030) i després van regnar Mokàtil (1035), Yala el Amirí, (1053) i un altre cop Nàbil (1058). La taifa, en ser annexionada per Ahmet I a Saragossa, va deixar de ser autònoma des del 1061. El regnat tortosí de la dinastia dels Beni-Hud va continuar amb Mondir I (1086), Alhajib (1087) i Suleiman ben Mondir (1090).

Tortosa vista des del castell de la SudaConquerit el territori pels almoràvits, el 1099 va entrar en decadència. Tortosa pagava la seva protecció als regnes cristians del nord, però, no obstant això, va ser atacada per altres regnes àrabs (a mans del Cid) i pels mateixos cristians. Només les fortes defenses van permetre el control de la zona pels musulmans fins al 1148, malgrat la destrucció interna del taifat, ofegat per les pressions fiscals per superar els problemes.


El cementiri andalusí

Castell de la SudaLa Suda conserva, adossada a la façana de l’antic Palau Reial, l’única necròpoli àrab al descobert de Catalunya. Hi va aparèixer, el 1973, una làpida funerària àrab del segle X i una tomba isolada de grans proporcions estucada en vermell. Preservada la troballa, Albert Curto i Roser Martínez hi van actuar arqueològicament des del 1984 fins al 1987. El jaciment, amb diferents nivells d’enterrament compresos entre els segles X i XII, té una variada tipologia de sepultures. Cementiri restringit i originat a l’entorn de la tomba d’un personatge il·lustre, tot indica una vinculació entre la làpida funerària del caid Al-Jazin i l’esmentada sepultura.

En total, hi han aparegut les restes òssies de 30 individus, orientats a la Meca, amb un alt percentatge d’infants. En un darrer nivell d’enterraments, datat a mitjan segle XII, la precarietat de les fosses fa palesa la improvisació i la localització de puntes de fletxa i llança en alguns esquelets suggereix una mort violenta i un moment possiblement bèl·lic.