Curiositats del castell de Peníscola

Castell de PeníscolaPeníscola, ciutat al mar, està formada per un centre històric emmurallat endinsat al mar, situació que la converteix en gairebé una illa d’increïble bellesa.

A la part més alta del penyal se situa el castell a manera de torre de guaita i fortalesa inexpugnable, envoltada d’un conjunt de muralles construïdes en diferents èpoques, que protegeixen la ciutat antiga.

Castell de PeníscolaLes fortificacions medievals de la cara sud i de la cara est es van construir entre els segles XIII i XV. El portal de Sant Pere es va convertir, en aquells temps i fins al segle XVIII, en un embarcador per al Papa Luna, però, posteriorment, per motius militars, se’n va prescindir. Aquest impressionant conjunt de carreus en perfecte estat de conservació manté l’escut del Papa Luna, esculpit per Filibert Bertalla a la part central. Pujant, des del portal de Sant Pere, trobem la muralla de la Font, construïda entre els segles XIV i XV, que conclou en la bateria de Santa Anna.

La fortificació renaixentista programada per J. B. Antonelli es construeix al s. XVI. Es tracta d’un ambiciós projecte que anava des del parc d’Artilleria fins el portal de Sant Pere, però que no es va poder culminar i es va interrompre al baluard de Santa Maria. Els murs de carreus, tots recorreguts mitjançant un cordó ornamental, així com les garites de guaita a les cantonades, converteixen Peníscola en un penyal inexpugnable, únic i d’una bellesa inusual.

El portal Fosc, d’estil renaixentista, que va ser l’entrada principal fins al segle XVIII, va ser construït per Juan de Herrera. Sobre la porta principal encara s’hi pot observar un escut commemoratiu de Felip II.

Castell de PeníscolaVisitar Peníscola significa retrocedir en la història i endinsar-se en l’edat mitjana renaixentista. El parc d’Artilleria, restaurat actualment com a parc botànic d’espècies autòctones de la serra d’Irta, és una de les obres d’Antonelli on més es pot apreciar l’estratègia militar. És un conjunt fort i segur, on actualment es conjuguen les rampes, els túnels, els polvorins, les fosses i les muralles amb les palmeres, les oliveres i les lavandes.

La tercera porta a la ciutat es la de Santa Maria, construïda el 1754, per ordre de Ferran VI, per millorar els accessos a la ciutat. A l’interior hi trobem la plaça de les Escaseres, situada al costat de l’ermita de Santa Anna. Aquesta poc coneguda ermita, que data de l’any 1827, és de gran interès històric i suposa una visita obligada quan es passeja pels estrets carrers de la ciutat antiga.

Una altra de les curiositats que ens prepara Peníscola al seu recinte emmurallat és el bufador, un gran forat entre les roques per on l’aigua del mar sorgeix de forma brusca en dies de tempesta.