Curiositats del castell de Gardeny

Generals

Castell de GardenyLa importància de Gardeny respecte a altres conjunts monumentals catalans no es limita només al fet que avui constitueix una mostra important de l’arquitectura catalana dels segles XII i XIII (amb elements singulars, what is ed com la torre de l'homenatge o l’església), sinó que també cal tenir en compte que durant aquest mateix període va constituir un dels principals centres de decisió de la milícia del Temple a la corona d’Aragó.
En el projecte de conquesta de Tortosa (1148) i Lleida (1149) hi participa un exèrcit croat amb tropes de croats anglesos, francs i holandesos, així com la milícia templera.


De la comunitat de frares

Castell de GardenyEl 1212, apareixen a la comanda de Gardeny 22 frares, dels quals, i segons estimacions:
- Un 10% són cavallers (2-3 frares).
- Un 70% són sergents (15 frares): escuders o frares d’ofici.
- Un 20% són capellans (4-5 frares).
 

Del servei

Esclaus
- El 1289, Gardeny tenia 43 captius, a més de 518 sous que havien d’esmerçar en la compra d’esclaus.

Personal aliè al convent
- Gardeny disposava d’un personal de cuiners, pastissers, porters, sabaters, sastres, portadors d’aigua i, fins i tot, al segle XIV, un barber.
- En algunes cases templeres hi residien amb freqüència clergues que, sense pertànyer a l’orde, vivien als convents. La seva comesa se cenyia a ajudar els capellans templers en els serveis religiosos de les comunitats. A finals del segle XIII, Gardeny en disposava de més d’una dotzena, entre clergues i sacerdots. Bona part d’aquest clergat secular era requerit pels frares per a la celebració de les misses o aniversaris que havien dotat o fundat els benefactors de l’orde.


Dels confrares

El discurs de la croada va generar l’ideari del cavaller de Crist, que aviat adquiriria un gran prestigi entre la noblesa. La figura del frare templer es mostrava com a model de virtut del cavaller cristià: meitat frare, meitat cavaller, una característica que va atreure la fascinació de la noblesa europea, que veia en aquesta figura la perfecta plasmació de l’ideal del soldat de Déu. Comportava un servei temporal dels cavallers sota la direcció dels frares.
- Entre 1156 i 1204, s’esmenten un nombre total de 93 cavallers.
- De vegades, l’ingrés a la confraternitat revestia una solemnitat especial, sobretot quan es tractava d’un grup important i selecte de cavallers (1177): Ramon de Torroja, Arnau de Vilanova, Ponç de Cornudella, Bernat de Balaguer i Ramon de Molnells expressen conjuntament el seu compromís de tenir sepultura al cementiri de Gardeny i de deixar a l’orde, després de la seva defunció, els cavalls i armes. Seran enterrats al cementiri de la casa i com a recompensa per la seva acció rebran la participació en els beneficis espirituals.


De l'església de Santa Maria de Gardeny

Castell de GardenyGardeny es va convertir aviat en un veritable santuari templer, a l’estil del Masdéu, a la Provença, prop de Perpinyà.

Fundacions i donacions
Molts dels fidels i benefactors de l’orde deixaven rendes en diners o espècies perquè cremessin llànties o candeles a l’altar. Les donacions d’aquest tipus van ser tantes i tan sovintejades que la casa va crear i organitzar un institució religiosa anomenada Lampada Charitatis, que gestionava adientment aquestes fundacions. Gràcies a les rendes reportades i a les deixes dels fidels, havien de cremar tothora durant determinats dies una sèrie de ciris i candeles, a més de llànties d’oli a la reixa que tancava l’altar major o les làmpades penjades davant mateix de la venerada imatge de la Mare de Déu ubicada al presbiteri.
- El 1202, Guillem d’Anglesola hi va donar una llàntia d’argent, que va dotar amb una renda de manera que pogués restar encesa dia i nit.
- El 1216, el canonge de Lleida Guerau de Cassola va constituir la fundació d’una candela que havia de cremar diàriament davant de l’esmentat altar.


Dels cementiris de Lleida

El 1295, el bisbe de Lleida va avaluar en 500 monedes d’or els drets d’enterrament procedents de vint parroquians que s’havien deixat per inhumar al cementiri de Gardeny. Aquest aspecte va comportar força friccions entre el bisbe i els templers, que es van solucionar a través de diversos acords que fixaven que la meitat dels béns deixats per raó de la sepultura s’assignessin al clergat secular i l’altra meitat, als templers.


De les friccions amb el bisbat

- El 1247, el papa Innocenci IV va atorgar una llicència per a la fundació d’un priorat adscrit a la capella de Sant Salvador, situada a l’església de Gardeny.
- L’any 1295, encara durava un litigi entre l’església de Lleida i Gardeny. El toc de les campanes de Santa Maria de Gardeny era considerat perjudicial per als interessos de la parròquia de Sant Llorenç, fet que va motivar que el prelat amenacés amb penes eclesiàstiques els fidels que assistissin als oficis litúrgics de Santa Maria.


Del patrimoni de Gardeny

Gardeny es nodreix, primer, dels privilegis i de les donacions comtals, i després, de les donacions dels donants i confrares (la noblesa local). Segons el grau de vinculació amb la casa, les donacions poden comportar tant béns immobles (propietats) com mobles (diners, cavalls i armes o roba). Al segle XIII es converteix en un dels principals dominis feudals del territori de Lleida.

- Abasta diversos sectors (Segrià antic, Artesa de Lleida, hortes de la ciutat…), en què destaquen fra Ramon Oller, preceptor i administrador de les propietats del Segrià (1205); Pere d’Ortó, i Bertran d’Arlet, preceptor i administrador de les propietats de l’Urgell (1233).
- Són els principals impulsors de la indústria molinera al canal de Pinyana, on destaca fra Guillem d’Albesa, preceptor i administrador dels molins (1212).
- Tenen pastures al Pirineu (transhumància), en què destaca fra Arnau de Corbins com a preceptor i administrador dels ramats (1182).
- Gardeny proveeix els exèrcits comtals amb cavalls i armes.

 

Altres activitats financeres: Gardeny com a casa especial
de dipòsits

Els dipòsits eren una altra de les activitats financeres. Els convents templers servien de lloc per confiar tota mena de valors, dels quals hom intentava garantir la supervivència i inviolabilitat.
- Jaume I va fer constar que les joies de la corona i diversos ornaments eclesiàstics van ser custodiats a les cases de Montsó i Gardeny.
- Al començament del segle XIII, Guerau de Cabrera hi tenia custodiat or, argent, cavalls i cereals.
- Jaume II, com a penyora d’un préstec, tenia confinats a la Casa de Gardeny una corona d’or —guarnida amb safirs, maragdes i perles—, dos ceptres —un d’argent daurat i l’altre, d’or, amb incrustacions de cristall, perles i safirs—, un pom d’or coronat amb una creu i amb incrustacions de perles i safirs i, finalment, un fermall del mantell reial, en forma de flor, que portava enganxats un robí i una perla.

Més importància que els dipòsits de joies i objectes valuosos i de documents van tenir els dels diners que feien tant els particulars com els funcionaris reials o papals, tot i que sembla que, en el cas d’aquests últims, els convents templers actuaven de simples tresoreries temporals.
- El 1241, Gardeny tenia diners que pertanyien al vescomte de Cardona.


De les assemblees i capítols provincials

Sembla del tot inqüestionable que les reunions celebrades l’any 1176 a Gardeny —a les quals van assistir tretze frares— reflecteixen la celebració d’aquests tipus d’assemblees provincials.
Durant el capítol provincial extraordinari, el 1294, hi va ser present el darrer mestre de l’orde, Jacques de Molay: permuta amb el monarca dels béns de Tortosa.


Del procés contra els templers (1312)

Castell de GardenyL’estiu de l’any 1305, l’occità Esquin de Floriau, expulsat de l’orde feia quatre anys i empresonat per diversos crims, va comparèixer a Lleida per entrevistar-se amb el rei Jaume II i exposar-li una sèrie de denúncies i acusacions contra l’orde. Davant la indiferència del monarca català, Esquin va marxar cap a França per exposar el mateix al rei Felip IV, que li va mostrar una especial atenció.

Feia anys que el monarca francès mirava d’annexionar l’orde als seus interessos particulars, però els seus intents van fracassar. Va ser arran d’aquestes acusacions que Felip IV va iniciar una campanya de desacreditació contra l’orde, i va comptar amb la complicitat del papa Climent IV. La finalitat: l’abolició de l’orde i l’annexió dels seus béns.


De l'exculpació dels frares catalans

En alguns casos marxen, com l’antic comanador de Corbins, fra Bernat de Fonts, que va oferir els seus serveis al rei de Tunis, de manera que el 1313 va aparèixer a Barcelona com a ambaixador d’aquest monarca.

En altres casos, es queden amb una pensió. En el cas de Gardeny, l’orde de l’Hospital (Priorat de Catalunya) s’encarrega de cobrir pensions dels antics templers que hi romanen: l’any 1319, se’n comptabilitzen 11, entre els quals destaca la figura de l’antic comanador de Montsó Berenguer de Bellvís.

El 1314, l’arquebisbe de Tarragona va enviar una carta a Jaume II en què comentava l’actitud de Berenguer de Bellvís, antic comanador de Montsó, que vivia a Gardeny amb una concubina, fet que va provocar l’escàndol dels fidels del voltant, que, per aquesta raó, havien deixat d’anar a visitar la capella de santa Maria, on abans havien acudit amb molta devoció.