Conjunt monumental del castell de Peníscola

Castell de PeníscolaQuan el viatger s’atansa a Peníscola i descobreix que darrere de la part moderna s’hi amaga un dels més bells i ben conservats conjunts arquitectònics medievals de l’Estat, salve no es pot fer res més que deixar-se endur i recórrer-lo íntegrament. Avui Peníscola s’ha convertit en un dels llocs amb més encant de la costa mediterrània gràcies al seu majestuós castell, viagra dosage al recinte emmurallat i a les seves platges.

Lamentablement, i com a conseqüència de la seva singularitat, una pedra dins del mar, no hi ha gairebé restes de les èpoques més primitives de la seva història, malgrat que no hi ha dubtes que fenicis, grecs i cartaginesos van passar per l’imponent penyal, van beure de la seva deliciosa aigua potable, que flueix a nivell del mar, i van comerciar amb els enclavaments ibers que l’envoltaven.

És precisament la primera canalització realitzada per traslladar l’aigua pel recinte emmurallat la que ens deixa constància de la presència dels romans a Peníscola. Musulmans i cristians la van emmurallar a l’edat mitjana, muralles que es poden visitar actualment i que són al començament del recorregut habitual pel centre històric, començant pel port, després de passar sota l’arc denominat portal de Sant Pere, perquè el presideix l’escut de Pere de Luna, Papa que ho va ser de l’obediència d’Avinyó i, segons sembla, canònicament legítim. Durant el recorregut, trobarem imponents garites, fortins, com el del bonet, antics quarters que van albergar la nombrosa guarnició militar, com l’actual Museu de la Mar i, sobretot un dèdal de carrers i carrerons que ens recordaran el passat àrab de Peníscola, anomenada pels musulmans Banúskula.

Castell de PeníscolaUn cop s’hi arriba, trobarem l’imponent castell, obra portada a terme d’una atacada pels templers entre 1294 i 1307, en un estat de conservació envejable. El conjunt es completa amb els jardins, antic parc d’artilleria construït a instàncies de Felip II per l’arquitecte Juan Bautista Antonelli, envoltat per les imponents muralles que es van construir per rebutjar els pirates barbarescs i donar empara i salvació als que fugien d’ells. És la part més moderna del conjunt històric, data del segle XVI.

Castell de PeníscolaTres construccions religioses estan enclavades a l’interior de les muralles, l’ermita de la Mare de Déu de l’Ermitana, construïda al segle XVIII, i la petita ermita de Santa Anna, veïna del brollador principal de Peníscola. Finalment, hi ha l’església de Santa Maria de Peníscola, que si bé se sap que va ser construïda al segle XIV, recull el pas dels diversos estils arquitectònics que hi ha hagut en la història recent. Al seu costat, el robust portal de Felip II, el portal Fosc, la portada del qual es va erigir sota la direcció de Juan de Herrera, l’arquitecte d’El Escorial. Ferran VI, el rei que no va entrar en guerres, va actuar en aquestes muralles per facilitar-ne l’accés a l’interior i va obrir, durant el seu regnat, la porta que du el nom de Santa Maria i que dóna a la plaça del mateix nom, indret que està envoltat per l’antiga i la nova muralla i on es pot admirar la robustesa de la construcció, els imponents arcs i el recentment descobert pas de guàrdia, que al seu dia facilitava als soldats la seva missió; és a dir, impedir l’accés dels estranys. Actualment facilita les passejades dels estranys d’avui dia, que són els visitants. Al cap i a la fi, les coses han canviat, i així, el que es va construir per repel·lir els denominats invasors és avui un focus d’atracció, base i suport de l’economia de Peníscola.