Conjunt monumental del castell de Gardeny

Castell de GardenyEl fet de constituir un complex templer alçat de nova planta que encara manté intactes els principals edificis del segle XII el converteix en un testimoni excepcional de l’arquitectura templera a la corona d’Aragó. La seva estructura presenta fórmules innovadores en el context del moment i es va inspirar, about it bàsicament, for sale en models de l’arquitectura occitana del segle XII. Aquest conjunt encara conserva bona part del perímetre de muralles, la torre habitació o torre de l'homenatge (donjon) de dues plantes amb diverses dependències (magatzems i espais d’habitació de la comunitat), una torre mestra adossada que acollia les dependències nobles de la casa i l’església conventual, un edifici singular alçat en honor a Santa Maria que conserva a l’interior un dels pocs testimonis a Europa de pintura mural en edificis templers.


El recinte emmurallat

Castell de GardenyMalgrat que no és gaire habitual poder associar Gardeny al terme castrum, o castell, en la documentació feudal, l’any 1163 consta que els templers van fer donació a Pere Aimeric, la seva mare Peronella i els seus germans d’una vineam et terram que est subtus Garden, on s’especifica la seva ubicació in termino eiusdem castri, ex parte Ylerde.

Un dels trets específics del conjunt de Gardeny és que, a diferència d’altres castells que van ser aprofitats i reformats pels templers (Montsó, Barberà…), l’obra de Gardeny sembla que constituiria una construcció templera de nova planta. Per tant, esdevé un exemple excepcional a l’hora d’il·lustrar els diferents estadis en la tipologia de la castellologia templera. Així, el conjunt templer de Gardeny respondria a un tipus de castell convent que, com en el cas de Montsó, correspondria a una evolució del tipus irregular dispers ?segons la classificació de Lampérez. Dins d’aquesta tipologia de castell, d’altra banda força comú en el nostre territori, diversos autors han destacat com el pla arquitectònic que va regir aquest conjunt de nova planta es va inspirar en els models de l’arquitectura castellera occitana del segle XII: castell amb torre de l'homenatge quadrangular que comprèn la torre de l’homenatge i la casa habitació de diversos pisos, al qual es van anar adossant construccions d’altres serveis, com l’església, les cavallerisses, els magatzems…, tots distribuïts, segurament, al voltant d’un pati central i envoltat de muralles flanquejades per torres.

Castell de GardenyA Gardeny, l’antiga fesomia de fortalesa va restar emmascarada arran de les grans reformes realitzades entre els segles XVII i XVIII, que afectarien especialment el perímetre de muralles. En aquest sentit, per conèixer com podria haver estat l’antiga fortalesa templera de Gardeny abans del segle XVII ens haurem de remetre sovint als exemples anteriors, que encara conserven la seva estructura de muralles més o menys íntegra.

El primer que crida l’atenció en analitzar aquests altres castells convent templers és la seva disposició en un doble recinte murallat situat a una cota diferent. En tots els casos, es distingeix clarament un recinte jussà, situat a un nivell més baix i que inclouria diversos edificis de serveis, com cellers, cavallerisses o cisternes (com a Miravet o Montsó), i el recinte sobirà, situat a una cota més alta i que estaria constituït per elements articulats al voltant d’un pati central i que defineixen l’espai conventual pròpiament dit, com serien la capella o església, la casa habitació, la torre de l’homenatge, etc.


La torre habitació

Castell de GardenyUn dels principals edificis del conjunt conventual de Gardeny és la torre habitació, una gran construcció de dues plantes que les fonts qualifiquen de castell. Malgrat que la funció de cadascun dels àmbits que conformen aquest edifici va variar substancialment al llarg dels segles, el paper bàsic de cada planta es va mantenir més o menys inalterable. D’una banda, sembla bastant evident que la nau de la segona planta tenia una funció bàsicament residencial. En canvi, la planta baixa funcionava com a espai de magatzem.

Joan Fuguet ha associat aquest model de construcció al model de donjon aleshores existent a l’àrea meridional de França: una torre residencial de construcció vertical formada per diverses plantes i amb elements característics, com l’accés situat a la segona planta. No obstant això, hem de tenir en compte que aquesta torre donjon tindria com a element singular una torre adossada al cos principal de l’edifici, que compliria la funció de torre de l’homenatge. De fet, aquesta torre adossada resta minimitzada a un simple volum adossat a l’edifici principal, com en el cas de Miravet. D’alguna manera, la integració d’aquests dos elements en un únic edifici confirmaria la hipòtesi que Gardeny constitueix, de fet, una mostra primerenca d’un ordre arquitectònic que, malgrat el caràcter irregular i dispers de la distribució dels seus edificis, en el cas de la torre habitació tendeix a comprimir l’espai i a integrar en un mateix edifici diferents cossos, com l’espai residencial o casa, l’espai noble, la torre i l’espai de magatzem o celler. D’alguna manera, aquesta torre habitació marca el preludi d’un model més compacte d’articulació dels diferents àmbits, amb clars testimonis, com els castells de Miravet i Peníscola.


L’església de Santa Maria de Gardeny

Castell de GardenyLa primera referència documental de l’església de Santa Maria de Gardeny data de l’any 1156, quan Guillem de Ponts i la seva dona Estefania atorgarien diversos béns a Gardeny per a remei de les seves ànimes i del seu fill, qui apud Gardenum in ecclesia predictorum militum sepultus est. El juliol de l’any 1158, Bernat d’Anglesola va donar al Temple, in eclesia Sancte Marie de Garden, diversos béns situats al Palau d’Anglesola que havien estat de l’alou de Ramon Barrufell. L’any 1173, Berenguera, vídua de Guillem de Cervera, Berenguer de Boixadors, Arnau de Timor i Iteri jurarien, supra sanctum altare Sancta Maria de Gardenio, les darreres voluntats de Guillem de Cervera.

Cap al segle XIII, l’església de Santa Maria de Gardeny va esdevenir un centre religiós de primer ordre. D’una banda, els frares van aconseguir captar la devoció de molts fidels que veneraven la imatge de la Mare de Déu de Gardeny, que presidia l’altar major de l’església. Van ser tantes les deixes de molts d’aquest fidels que com a benefactors de l’orde deixaven rendes en diners i en espècies perquè cremessin llànties o candeles en aquest altar que la casa va crear una institució religiosa anomenada Lampada Charitatis, que s’encarregava de gestionar aquestes fundacions.

Castell de GardenyD’altra banda, l’església es dotaria de nous beneficis que permetrien la creació de noves capellanies. L’any 1161, el comte Ermengol VII d’Urgell va dotar la Casa de Gardeny amb cent sous anuals de les rendes de les botigues dels sarraïns de Lleida perquè un prevere pogués resar per l’ànima de Berenguer d’Anglesola i per tots els seus fidels difunts. Les primeres referències que tenim de l’habilitació de noves capelles a l’església de Santa Maria de Gardeny no apareixen fins a mitjan segle XIII. Com informa Joan Ramon Piqué, en un document del 1388, en què es reconeixen les capelles instituïdes abans del privilegi de Jaume I per poder fundar capelles (1267), apareix esmentada la capella de sant Salvador “en la iglésia de Gardeny per en Pare Sant [Innocenci IV] instituïda l’any mill CC XLVII”, constituïda com a priorat. En una data situada entre els anys 1267 i 1315, la família Moliner (senyors de Granadella i ciutadans de Lleida) instituiria la capellania de Santa Anna a l’església de Santa Maria de Gardeny: quod nos Guillemus Molinerii, dominus Granatelle, et Bremundus Molinerii et fratres, cives Ilerdensis, patroni capellanie quam constituit Guillemus Molinerii, quondam, avuus noster in ecclesia Sancte Marie domus Gardenii.

Segons A. J. Forey, a finals del segle XIII, a més a més del capellà de l’església de Gardeny, hi devia haver, entre clergues i sacerdots, més d’una dotzena de religiosos seculars que, sense pertànyer a l’orde, podien viure al convent. Una gran part d’aquest clergat secular va ser convidat pels frares per atendre els serveis requerits pels nombrosos beneficis.

Entre finals del segle XIV i principis del XVII, en ple domini hospitaler, la documentació recull els beneficis de les diverses capellanies de Gardeny, entre les quals s’esmenten, a més de la de Sant Salvador, les de Sant Simó i Judes, Sant Miquel, Santa Anna, Sant Felip, Sant Jaume i Sant Climent. Petites capellanies que, excepte la de Sant Salvador, que era la més important, podien compartir una mateixa capella.

L’església actual de Santa Maria de Gardeny constitueix, segons diversos autors que l’han estudiada, un exemple força interessant d’arquitectura alçada pels templers: l’església de Santa Maria de Gardeny —aquesta era la seva advocació— és un edifici singular, molt interessant, de la segona meitat del segle XII, d’una sola nau de planta rectangular, coberta amb una volta de canó apuntada que arrenca d’una imposta de motllura molt simple i amb un absis poligonal orientat cap a l’est. Davant la importància que pren aquests santuari templer, a mitjan segle XIII es reforma amb la construcció d’un arc dobler i dues capelles laterals que conformen un espai presbiterial a manera de petit creuer.


Les pintures murals (primera meitat del s. XIII)

Castell de GardenyAl sector meridional del presbiteri s’hi han trobat fragments de pintura mural. De fet, l’any 1987, en una campanya de restauració duta a terme pels serveis de la Generalitat de Catalunya, es va deixar al descobert un important conjunt de pintura mural que decoraria la capella de Sant Salvador i una part del mur lateral, entre la capella i l’arc dobler. Segons Joan Fuguet, “la troballa, malgrat el greu estat de conservació i que es limitava a un fragment, va representar un esdeveniment en el context de la pintura catalana del XIII, a causa dels pocs exemplars que se’n conserven. Però la troballa esdevé molt més important en el context de l’art dels templers, ja que, juntament amb els de Puig-reig, són els únics exemplars de pintura coneguts a Catalunya i un dels pocs dins l’àmbit dels templers europeus”.

Castell de GardenyLes restes de les pintures corresponen a tres fragments concentrats en una mateixa zona: dos pertanyen a la capella (un tros de mur dret i un tros de la volta que continua el fragment anterior) i el tercer pertany a la pintura que decorava la nau, entre la capella i l’arc faixó. Un d’aquests fragments està format per dos registres horitzontals historiats, a l’esquerra dels quals hom endevina l’inici d’una màndorla.

El pla iconogràfic d’aquest fragment resulta força clar: un de format per sis figures amb cap nimbat i llibre a les mans, i amb una gran aurèola blanca, i un altre amb sis figures que havien de ser els elegits d’una representació del judici final, sense aurèola i amb les mans juntes, en actitud beatífica, mirant vers la màndorla, on suposem que hi hauria una representació del pantocràtor. Segons Joan Fuguet, “curiosament, a les pintures de la capella templera de sant Bevignate de Perusa hi ha un judici final amb una iconografia molt semblant, en què els elegits són pràcticament iguals”.

Pel que fa al context cronològic d’aquests fragments murals, els diversos autors que han estudiat el conjunt iconogràfic de la nau coincideixen a datar les restes pictòriques cap al segle XIII, en una cronologia que coincideix amb la fundació de la capella de Sant Salvador.