Els templers van rebre el castell de Montsó el 1143 i una mica més tard la capella reial de Sant Joan. La rica comanda, sobre la qual exercien la jurisdicció civil, criminal i religiosa, disposava d’una xarxa de granges i comanadors subalterns.

Segons l’autor Castillón Tallada, al castell de Montsó va renéixer una nova concepció de la vida religiosa, ja que el carisma templer no va consistir a viure aïllats del món, sinó integrats dins de la societat medieval realitzant un apostolat militar, agrícola i cultural sense precedents.

Sota la tutela del comanador Guillem de Mont-rodon va ser educat el príncep Jaume al costat d’un cosí seu, el comte de Provença Ramon Berenguer V. El rei Conqueridor va anar a Montsó a celebrar Corts, les del 1232, que van tractar de la conquesta de València. El castell de Montsó va ser l’últim baluard de l’orde i va resistir heroicament davant de les tropes del rei Jaume II.

El castell de Montsó conserva cincs torrasses situades de forma dispersa al pati d’armes. La torre de l’homenatge (s. IX-X) combina als seus murs el còdol i els carreus. Al seu voltant se situen el temple, el refectori, les dependències dormitori i la torre de Jaume I.

El temple, d’aspecte defensiu, conté un túnel subterrani amb sortida a l’exterior al qual s’accedeix des de l’absis. Completen el magnífic recinte les cavallerisses, els cossos de guàrdia, el polvorí, els aljubs, els passadissos i les bateries defensives (s. XVIII) del quarter d’artilleria.

El nucli històric de Montsó alberga la catedral de Santa Maria (s. XII), monument d’interès historicoartístic, diversos museus, sales d’exposicions i palaus renaixentistes en un entorn paisatgístic immediat d’extraordinària bellesa.