Arquitectura

L’obra econòmica i l’arquitectura

Segell comanda de GardenyNo ens estendrem en aspectes àmpliament coneguts de la capacitat econòmica i financera dels templers de la corona. Les explotacions agràries i ramaderes, els molins, la construcció naval, l’economia urbana, la banca i l’emissió de moneda… cap variant dels mecanismes econòmics i financers els era aliena.

En aquest mateix sentit, són nombroses les ocasions en què les principals comandes esdevenien cases de dipòsit i préstec, i que molts cops acollien part del tresor reial o de les principals cases nobiliàries. A partir del segle XIII, Miravet esdevé la seu central del poder templer i, per tant, administrava l’arxiu central i el tresor del Temple de tota la província.

Durant el regnat de Jaume II, la milícia s’encarregava fins i tot de la gestió de les finances de la Casa Reial.

Tal com apunta Joan Fuguet, l’estructura i distribució de les principals comandes templeres de la corona mostren un repertori variat de l’arquitectura dels segles XII i XIII. I malgrat tot, algunes pautes comunes responen clarament als patrons de l’arquitectura alçada per la milícia, amb paral·lelismes amb altres conjunts templers de la corona, però també amb els de la regió occitana i l’orient llatí. La característica principal d’aquests és el fet de conjuminar la funció defensiva d’una fortalesa amb l’estructura pròpiament conventual.

A diferència d’altres conjunts reformats pels templers, Miravet i Gardeny constitueixen conjunts excepcionals per la seva originalitat, ja que van ser alçats de nou i, per tant, il·lustren els diferents estadis en la tipologia constructiva emprada pels templers:

“Un i altre foren bastits immediatament després de la conquesta, i un i altre són innovadors en el context de l’arquitectura militar del país en la seva època. Amb tot, el pla que regí la construcció d’ambdues fortaleses no és el mateix: Gardeny s’inspirà en l’arquitectura castellera occitana del segle XII, que era la mateixa que es produïa a Catalunya i a l’Aragó; en canvi Miravet afegia experiències orientals a les influències europees”.
Dibuix d'un castell del segle XIII

Aspecte d’un castell del s. XIII. Similar al castell de Montsó o al de Peníscola. Extret del Facebook Monzón en la Edad Media

Conjunts com els del Masdéu, Montsó o Barberà responen més a una tipologia on la distribució dels seus edificis es feia de manera dispersa i irregular. Gardeny suposa una evolució amb la incorporació del model de torre de l’homenatge (donjon), que integra diversos edificis en un mateix cos. En canvi, Miravet i altres fortaleses que s’inspiren en la seva tipologia (Castellot, Peníscola o Alcalà de Xivert…) suposen un model més integrat i regular, preludi avançat de l’arquitectura militar dels segles XIII i XIV.